Recitar un poema es entendre'l, memoritzar-lo, però a la vegada fer-te'l teu ja que així cridaràs l'atenció del públic. tot i així s'ha de tenir en compte molts aspectes.
El to, la teatralització del poema en el que calgui, en el meu cas demanava molta sereno, una bona vocalització delicada de les paraules, a més a més, es necessita una bona postura i confiança de si mateix.
Jo he fet la recitació d'aquest poema:
Arbor Mortis
Déu, al primer batec de cada cor que neix,
sembra dues llavors en una sola argila:
la vida remorosa que cada instant s'esfila,
la mort silenciosa que cada instant s'acreix.
En l'estança més closa de la nostra existència,
allà on només habiten l'esperança o l'horror,
viu l'Arbre de la Mort; i creix, interior,
de tot el que es marceix en la nostra vivència.
Quan ve, tumultuós, el gran vent del destí,
el seu brancatge, nu com un esquelet, vibra.
Arbre, en la primavera que tu trauràs de mi,
Arbre, en la primavera que tu trauràs de mi,
estreny, amb les arrels, el meu cos fibra a fibra.
Faran les teves fulles una ombra de repòs,
i un aspre perfum d'ànima vindrà a les teves flors.
Màrius Torres
Màrius Torres
En conclusió crec que la recitació del poema, junt amb alters lectures amb públic com les de seminari he pogut aplicar conceptes de la matèria com la bona comunicació junt amb elements importants del llibre Com parlar be en públic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada